Volar es humano, aterrizar es divino

Observades a través d’una mirada aeronàutica i un àcid sentit de l’humor, Enrique Piñeyro mostra situacions tragicòmiques de la vida quotidiana. En una producció mai abans vista en un monòleg, que inclou una cabina d’avió a escala real i un gran desplegament audiovisual, amb pantalles gegants que es troben en un punt mitjà entre el cinema i el teatre, l’obra comença recreant un vol. A partir d’ací i gràcies a la seua experiència com a pilot, la seua formació de metge i les seues observacions sobre l’error humà, descobreix les fallades habituals en la comunicació diària, prenent exemples de la publicitat, la política, l’educació, la justícia i la salut.