Història, arquitectura i ciutat

El Teatre Principal t√© una extensa hist√≤ria de 175 anys. √Čs testimoniatge, refer√®ncia i magn√≠fica arquitectura hist√≤rica de la ciutat d’Alacant.

En els anys quaranta del segle XIX la burgesia alacantina de propietaris dedicats al comer√ß era din√†mica i emprenedora. A m√©s del comer√ß local, Alacant, ciutat mar√≠tima, era un dels llocs de recepci√≥ i distribuci√≥ de productes colonials i altres mercaderies a l’interior de la pen√≠nsula. A ells els unia el seu estatus i tamb√© la idea d’al√ßar el seu temple, el seu teatre burg√©s. Nou, exempt, monumental, representatiu, fora de la ciutat hist√≤rica. Gr√†cies a aqueixa elit de comerciants, propietaris i dos nobles, que van avalar i van pagar el pr√©stec per a fer realitat la construcci√≥. I a l’Ajuntament que va cedir el terreny, al carrer Barranquet (actual Avinguda de la Constituci√≥), per una suma simb√≤lica.

En 1847 Emilio Jover Pierron (Nancy, 1812 Alacant, 1854), arquitecte per la Reial Acad√®mia de Sant Ferran i arquitecte municipal ho projecta i ho converteix en referent arquitect√≤nic de la ciutat d’Alacant i tamb√© de la tipologia teatral, de la primera meitat del segle XIX, com s’aprecia clarament en la imatge del dibuix de l’arquitecte.

Teatre dibuixe d’Emilio Jover. Col¬∑lecci√≥ particular.1847. Setmanari El missatger.

La denominaci√≥ de Teatre Nou, constru√Įt i inaugurat en 1847, est√† relacionada amb la del Teatre Vell, que estava situat al carrer Liorna, actual L√≥pez Torregrosa. L’edifici destaca per la seua ubicaci√≥ exempta, la seua monumentalitat amb una fa√ßana principal d’ordre gegant amb sis columnes de fust llis, acabat per un front√≥ triangular. En la fa√ßana posterior i laterals, de carreus de pedra, es disposa una seriaci√≥ acad√®mica d’obertures en cadascun dels pisos, i com a l√≠nia de rematada una potent cornisa, que en la seua primera √®poca estava coronada per una balustrada. Aix√≠ com s’aprecia en el gravat amb coberta de dos vessants.

1910. Postal arxiu municipal d’Alacant

A principis del segle XX, l’arquitecte Juan Vicente Santaf√©, va elevar la coberta, i aix√≠ es va mantindre fins que en 1939 va patir una destrucci√≥ parcial per un bombardeig sobre l’edifici. Juan Vidal Ramos va ser l’arquitecte d’aqueixa restauraci√≥. Es va reinaugurar en 1941. Al Teatre Principal la burgesia anava en carruatges i en baixar comen√ßava el ritual d’acc√©s, del p√≤rtic, al vest√≠bul i d’aquest a les escales, a les llotges o a la sala d’√†mplies dimensions en forma de ferradura i, visual i ac√ļsticament resolta per a les representacions esc√®niques. Destaca l’ordenada ornamentaci√≥, les llums i la gran aranya central.

Vista exterior obres en l’escenari del teatre. 1991. Foto Jos√© Manuel Carratal√° Baeza

L’arquitecte Alfonso Navarro va presentar al Ministeri d’Obres P√ļbliques el projecte de rehabilitaci√≥ i restauraci√≥ del Teatre Principal, en 1985, algunes q√ľestions van retardar l’inici de les obres. Entre els canvis arquitect√≤nics en l’edifici destaca el d’una nova construcci√≥ per a ampliar en superf√≠cie i en altura la caixa esc√®nica amb una nova pinta per a la maquinaria teatral aix√≠ com l’espec√≠fica d’efectes especials i telons. Tamb√© es remodela l’espai del fossat de l’orquestra. Els camerinos es traslladen a un espai constru√Įt i situat sota la pla√ßa de Ruperto Chap√≠. Es redecora l’interior de la sala i es restauren les fa√ßanes de l’edifici.

*Juana Mar√≠a Balsalobre. Comissaria del 175 aniversari Teatre Principal d’Alacant