Corbacho

Ante todo mucha calma

“Si és que estan passant tantes coses que no queda una altra que riure’s. Però sobretot per a riure’m de mi. I del que m’envolta: els meus pares, la meua dona, el meu fill, la meua germana, el meu cunyat, els meus amics, el meu gos… Perquè quina fauna i flora que tinc al meu voltant. També per a riure’m de les coses que em passen, com segur que els passen a molts de vostés… I d’algunes altres, més personals, que igual només em passen a mi, com quan algú em diu: ”Tu eres famós, no? Gorbachov, veritat?” Gorbachov, Gaspatxo, Cabracho, Carpaccio… M’han anomenat de tantes formes. Però mentre vostés riguen, poden cridar-me com vulguen.. I ací es riuran. Un amic vindre a veure’m i em va dir: “Que fort, la gent riu cada quinze segons”. Sembla que va estar comptant els riures. Sí, ho reconec, tinc amics molt rars. Però la veritat és que hi ha uns 250 riures per funció. Una a dalt, una a baix. És a dir que ix a un riure per cada 10 cèntims aproximadament. Qui dona més per menys? Per això els convide que vinguen. Perquè passaran una bona estona i tornaran a casa més felices del que van vindre. Ni més, ni menys.”