El dia del Watusi

Fernando Atienza, des dels seus tretze anys robant cotxes en les barraques de Montjuïc, fins a les seues treintaypocos fent tripijocs en els carrerons adjacents a la Plaça Real, passant per la seua primera joventut com a xic per a tot d’ambiciosos financers de la zona alta, viatja del tardofranquismo a la Transició i al somni olímpic del 92. Però no hi haurà dia que haja deixat més petjada en la seua biografia que “el dia del Watusi”: el 15 d’agost de 1971, el dia en què va veure un cadàver, i fins i tot dos, per primera vegada. Eixe moment fundacional que, a partir de llavors, li acompanyarà cada segon de la resta de la seua vida.