Güiton Onofre

9è Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Alacant

En algún lugar de la España de principios del siglo XVII, una compañía de cómicos de la legua, formada por un comediante y por una tañedora de instrumentos y trastos varios, se disponen a representar la comedia nunca vista sobre los tablas de las azarosas andanzas de Onofre Caballero, tenido por “guitón”; lo que es lo mismo que decir pícaro, truhán o ganapán. La seva vida roman escrita en un llibre que ells desempolvaran i obriran al iniciarse la funció, es tracta d’un personatge perdut entre altres de més renombre pertenecientes a la mateixa vida picaresca i ambulant, plagada d’accidents i marcada pel hambre i els avatares del segle presuntamente de oro. Així, el comediante, a la vegada que va armant davant els ulls dels espectadors la tramoya que figura ser els llocs pels que Onofre va transitar, irà desgranant i actuant els diversos episodis que van marcar l’existència del guitón, des que el nen va quedar huérfano i exposat als mals cuidats d’un hidalgo fins a la seva arribada literal a l’ordre i el seu ingrés. Entra ambdós extrems, la companyia, un “ñaque”, atraviesa, reviviéndolo amb intensitat, esfuerzo, mucho humor i emoció, cada un dels principals actes que a Onofre li acaixaren: els amos que el maltrataron i mataron de hambre, els personatges del camí de la violència que li estafaron, el fracàs de les seves empreses per a medrar socialment o de les seves planes, la venjança final i els seus plans, la venjança final i la mort. aparents. Lo pocs dies alegres y los muchos oscuros. Trances que li portaran, en suma, a una carrera de rencor i d’engaño continu. Y la imposibilidad de borrar un estigma original que una caída de niño, en el fuego, li va deixar marcat el rostre, i que resultarà ser la rúbrica d’un destí desgraciat. Acabada la representació, la companyia desmonta la tramoya e invita al públic a reflexionar sobre què i a quien reflecteix la comèdia. Y en quien se mira el guitón Onofre.