Iconos o la exploración del destino

9è Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Alacant

En algun lloc de l’Espanya de principis del segle XVII, una companyia de còmics de la llegua, un nyac format per un comediant i una botiguera d’instruments i trastos diversos, es disposen a representar la comèdia mai vista sobre les taules de les atzaroses aventures d’Onofre Caballero, tingut per “guitó”; el que és el mateix que dir murri, truà o ganapan. La seva vida ha estat oculta en un llibre que ells desempolsaran i obriran en iniciar-se la funció, ja que es tracta d’un personatge perdut entre altres de més renom pertanyents a la mateixa vida picaresca i ambulant, plena d’accidents i marcada per la gana i els avatars del segle presumptament d’or. Així, el comediant, alhora que va armant davant dels ulls dels espectadors la tramoia que figura ser els llocs pels quals Onofre va transitar, anirà desgranant i actuant els diversos episodis que van marcar l’existència del guitó, des que de petit va quedar orfe i exposat a les males cures d’un gentilhome fins al seu inopinat ingrés. Entra tots dos extrems, la companyia, un “nyac”, travessa, revivint-ho amb intensitat, esforç, molt humor i emoció, cadascun dels principals actes que a Onofre li van succeir: els amos que el van maltractar i van matar de gana, els personatges del camí que li van estafar, el fracàs de les seves empreses, humiliacions, la soledat final i els triomfs aparents. Els pocs dies alegres i els molts foscos. Trances que el portaran, en suma, a una carrera de rancúnia i d’engany continu. I la impossibilitat d’esborrar un estigma original que una caiguda de nen, al foc, li va deixar marcada la cara, i que resultarà ser la rúbrica d’un destí desgraciat. Acabada la representació, la companyia desmunta la tramoia i convida el públic a reflexionar sobre què i qui reflecteix la comèdia. I en qui es mira el guitó Onofre.