La odisea según Penélope

9è Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Alacant

En aquesta Odisea Ulises no és el protagonista, sinó que les esclaves que acompanyaven a Telémaco des de la seva infància i que son executades al regreso de la monarca, un acte que passa casi desapercibido en el text homérico original. En aquesta versió dels fets de Penélope, les dones recrean un reino exento de crueltat, un reino ideal que es desmorona fatalment després del retorn de la monarca i la massacre dels cien pretendents. Esta és la versió narrada per Penélope en el seu gineceo, aquesta és la versió tejida dia a dia per guanyar temps. Però també és una versió de La Odisea de les seres sense poder, de les víctimes col·laterals, dels diferents i dels inadaptats, tots ells encapçalats per Penélope en les seves diferents edades: des de la niña raptada per ser casada per un acord entre monarques, passant per l’estratega que manté forçadament el reino en pau durant els veintes anys de la guerra, la vida i els últims anys de la guerra. olvidada i demenciada davant les ruïnes de la seva cosmovisión, derrotada en el seu intent de que el món no sea un lloc inhóspit i sangriento. Esta Odisea segons Penélope no és per ell menys èpica, però la seva èpica resideix en una família separada a causa de la guerra, enfrontada a sí mateixa i víctima de la lluita per aconseguir el poder en una pàtria a la costa dels inocents.