Numancia

9è Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Alacant

Después de más de quince años de lucha infructuosa contra la ciudad de Numància, el Senado Romano manda a Hispania, sobre el año 130 a. de Cristo, al victorioso general Escipión, que acabava de derrotar als cartagineses i havia estat coronat com a triunfador a Roma. Escipión va fer construir una obra imponent d’enginyeria bélica per a que ningú pudiera entrar ni sortir de Numància, rodejant-se d’un profund i d’un fossat de nous kilómetros de perímetro amb un conjunt de campaments militars i torres de vigilància. A més, va arrasar els pobles veïns per a que no pudiera arribar a cap tipus d’ajuda ni aliments, el que va crear una situació terrible ja que l’hambre es va convertir en el més ferotge enemic dels sitiats. Los numantinos intentaron romper el cerco de mil maneras, pero todo fue inútil. El temps va passar i el hambre va seguir creixent, el que va fer que en la seva desesperació arribaran a comer carne humana. Y la ciudad, ya sin esperanzas, fou omplint els seus carrers de cadáveres, per lo que prengué la gran decisió final que canvià el curs de la seva història. La leyenda cuenta cómo la decisión de un muchacho valiente marcó el destino de Numancia, impidiendo que Escipión va rebre la corona de triunfador. Y la Fama logró que quedara fijado para siempre en la memoria el final de esta historia.