Tribulto

GUANYADORS DE LA V RESIDÈNCIA DE PRODUCCIÓ TEATRAL JOSÉ ESTRUCH

Tribulto és una comèdia descarnada. Una història de perdedors i dignitat. Un despropòsit fet amb molt d’afecte.

Tres professionals dels musicals “decideixen” reunir-se per a produir, dirigir i representar: EL TRIBUT DEFINITIU ALS MUSICALS DE LA TEUA VIDA. E.T.D.A.L.M.D.T.V. Un últim i desesperat salt al buit d’una generació d’artistes a la qual la “nova normalitat” els ha passat per damunt com una piconadora. Encara que abans de la pandèmia, tampoc estaven nominats als MAX… ni als premis aqueixos de musicals que es donen a Espanya i ningú es recorda del nom… En definitiva, tres figurants, alguns fins i tot amb frase, que porten subsistint durant tota la seua vida professional. El seu amor per l’art és l’única cosa que els ajuda a alçar-se cada matí, però no paga els rebuts.

Tres figurants amb frases. Tres professionals d’ací, que s’han guanyat la vida amb dignitat i esforç i mai han estat prop de l’èxit ni de la fama, com tants ciutadans i ciutadanes d’aquest món que no veuen complits les seues metes laborals. Tres éssers humans que podríem ser nosaltres. Estan molt més prop de ser nosaltres que Rafa Nadal o Penélope Cruz. Però ens neguem a reconéixer-nos perquè ens sentim millors, superiors. Il·lusos.

Aquesta funció parla una mica sobre posar-nos en la pell de l’altre, del nostre igual sense considerar-nos millors. Sense considerar-los uns fracassats. El fracàs no existeix, són els pares.